Les manifestacions que van paralitzar el món, 20 anys després

El 15 de febrer de 2003 milions de persones sortien al carrer per protestar contra la invasió d'Iraq

Desbordar les elits i trencar esquemes. Un dia com avui fa dues dècades prop de 30 milions de persones a tot el món sortien al carrer per oposar-se a la invasió d'Iraq, i que iniciaria una nova guerra que duraria fins al 2011. Sota el lema de ¡No a la guerra!, només a Espanya s'hi van registrar 11 milions de manifestants, la majoria a Madrid i Barcelona, que protestaven contra l'egemonia dels EUA i l'interès a controlar el territori aleshores governat per Sadam Hussein. Anteriorment a Espanya hi havia hagut protestes contra l'OTAN, i a Europa s'havia tractat el tema dels Euromíssils i la seva instal·lació durant els anys 80 i 90 (uns fets que havien aixecat polèmiques i que havien convulsionat el clima de pau que s'hi respirava). Ara el problema era el petroli i com abastir els principals importadors. I 

es que la cursa cap al control de territoris més rics en reserves era l'interès principal durant els primers anys 2000 de les grans potències mundials, en especial EUA, que vivien un dels moments més alts de la història política recent al ritme d'una gestió Busch que deixava cada cop més a desitjar. Les protestes es van arribar a estendre per Austràlia, Regne Unit i Itàlia, convocades aleshores per SMS, i tot i semblar la base d'una nova societat que estava naixent des d'aquell dia no hem tornat a veure una mobilització humana de tal magnitud. Un fet impensable actualment, ni tan sols en dies com aquests on la missatgeria instantània predomina i el flux d'informació és el més alt de sempre. Avui reviure aquella jornada suposa un reflex de la societat de finals dels '90, mare de l'actual, i que lluitava per la llibertat i els seus ideals, de moment l'última en creure en el seu propi criteri.

 

Madrid durant la manifestació del 15-02-2003

Inside de la manifestació a Girona, el 15-02-2003

 Reviu aquell dia amb El País, 15-02-2003